Com vaig publicar en anteriors ocasions ( 20.09.2016 i 11.03.2017) la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social interpretava que l’obligació de registre diari de la jornada recollit en l’article 35 de l’Estatut dels Treballadors era obligatòria per a TOTS/TOTES els/les treballadors/res de l’empresa (en endavant “les persones treballadores”, fent us de millor expressió en l’àmbit de la igualtat d’homes i dones en el treball); en aquest sentit la Instrucció núm. 3/2016 de la Direcció General d’Inspecció de Treball i Seguretat Social, que va ser base per immediates actuacions inspectores. Al poc temps, però, el Tribunal Suprem (SS. 23.03.2017 i 20.01.2017) va decidir que l’article 35 de l’Estatut dels Treballadors NO OBLIGA a les empreses a portar un registre de jornada de totes les persones treballadores, sinó sols d’un específic col·lectiu (les de contracte a temps parcial, treballa mòbils en el transport per carretera, marina mercant i ferroviaris), el que va obligar a la Inspecció de Treball a rectificar (Instrucció 1/2017).

Però la qüestió no va quedar pacífica, la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, les organitzacions sindicals, així com una part important del col·lectiu jurídic laboral (judicatura, doctrina, professionals del dret), defensaven la necessitat de l’obligatorietat del registre general de la jornada de treball com a garantia de prova de la realització d’hores extraordinàries, més quan un percentatge elevat de persones treballadores realitzen hores extraordinàries sense cobrar-les o les realitzen en excés (l’agència Europa Press el passat 26.03.2019 informava que segons un estudi de Adecco i Infoempleo el 40,1% dels/les treballadors/es realitzen hores extres sense cobrar-les). No hem d’oblidar que en la Sentència de data 04.12.2015 l’Audiència Nacional recollia que la manca d’un registre de jornada “col·loca a les persones treballadores en situació d’indefensió que no es pot temperar perquè les hores extraordinàries siguin voluntàries, atès que l’únic mitjà per acreditar-les es, precisament, el control diari”.

Amb aquests antecedent el passat 12.03.2019 el BOE publicava el Reial Decret-Llei 8/2019 que, ampliant l’article 35 de l’Estatut dels Treballador, s’estableix l’obligació de les empreses de garantir el registre diari de jornada, remetent a com s’ha d’organitzar i documentar aquest registre a la negociació col·lectiva o acords d’empresa (convenis col·lectius, pactes extraestatutaris) o a la decisió de l’empresari prèvia consulta amb els representants legals dels treballadors de l’empresa.

I, entretant no hi hagi al respecte un regulació col·lectiva?.

I en aquelles empreses que no tenen representació legal dels treballadors ?.

Pel que fa a les empreses que no tenen representants dels treballadors, entenc que poden esperar el pugui acordar-se per les representacions sindicals i patronals (regulació col·lectiva). Però aconsellaria la seva implantaciò amb a data límit el 12.05.2018.

Pel que fa a aquelles empreses que sí tenen representants dels treballadors, serà a iniciativa de l’empresari prèvia consulta a la representació legal dels treballadors, i aquell decidirà com s’ha d’organitzar i documentar el registre de jornada (entenc que el resultat de la consulta no és vinculat, atès res diu la reforma); si bé un cop la negociació col·lectiva ho reguli es tindrà que estar a ho que en aquesta s’estableixi.

La Deposició final sexta de la reforma disposa que l’obligació de registre de jornada serà d’aplicació a partir del dia 12 de maig de 2019.

Interpreto doncs que aquelles empreses que tinguin representants dels treballadors, abans del 12.05.2019 tindran que consultar amb ells com organitzar i documentar el registre de jornada, decidir la seva organització i documentació i aplicar-ho, com a màxim de tard a partir del dia 12.05.2019. Posteriorment si de la negociació col·lectiva s’estableix un altre forma d’organització i documentació, es tindrà que implantar aquesta última.

¿ I aquelles empreses on no hi ha conveni d’aplicació i no tenen representants dels treballadors ? . De nou un vuit legal. Però essent la voluntat del legislador el registre de jornada universal, cal afirmar que és igualment obligatori el registre, si bé entenc que serà decisió lliure de l’empresari la manera d’organitzar-lo i documentar-lo, òbviament, sota criteris d’eficàcia a la seva finalitat. El que tindrà també que implantar com a data límit a 12.05.2019.

En tot cas, el registre de jornada tindrà que incloure l’horari concret (cal entendre data i hora) d’inici i finalització de la jornada de treball de cada persona treballadora.

L’empresari ha de guardar els registres de jornada durant 4 anys.

Finalment, la norma disposa que les persones treballadores, els representants dels treballadors i la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social tenen a la seva decisió els registres de jornada.

La lectura pràctica és que amb l’obligació del registre de jornada les persones treballadores tindran una eina eficaç per reclamar el pagament ( i cotització) de les hores extres que puguin fer no recollides en el rebut de salaris, o bé per denunciar un excés de jornada i hores extres (el límit anual per un contracte a jornada complerta és de 80 hores extres); i la Inspecció de Treball i Seguretat Social per controlar i, en el seu cas, exigir el pagament i cotització i sancionar la extralimitació de les hores extres. El que la pròpia Exposició de Motius del Reial Decret Llei 8/2019 ja apunta.

Caldrà veure quina serà la interpretació de la nova norma per part de la Direcció de General d’Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, però vistos els antecedents històrics, a bon segur, a partir del 12.05.2019 i transcorregut un temps prudencial, s’iniciarà una activitat inspectora notable en matèria de control de registre de jornada. També es de preveure un increment de les demandes de quantitat per hores extres en aquelles empreses amb poca cura.