Sobre l’obligació de l’empresa de registre diari de la jornada de treball de cada treballador

El vigent article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors disposa que «A efectes del còmput d’hores extraordinàries, la jornada de cada treballador es registrarà dia a dia i es totalitzarà en el període fixat per l’abonament de les retribucions, lliurant còpia del resum al treballador en el rebut (de salaris o nòmina) corresponent».

I aquí és on neix la polèmica: el registre diari de la jornada de treball de cada treballador i el seu resum, procedeix sols quan es realitzen hores extres o sempre?, és a dir, és obligatori el registre diari de la jornada en tot cas?.

Durant el temps de treball el treballador ha de prestar els seus serveis, en els termes del contracte de treball i la llei, de manera efectiva amb diligència i col·laboració (art. 20.2 ET 1 ). La jornada de treball serà la pactada en els convenis col·lectius o contractes de treball, essent la jornada màxima de 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual (art. 34.2 ET). El temps de treball es computarà de tal manera que, tant a l’inici com al final de la jornada diària el treballador es trobi en el seu lloc de treball 2 (art. 34.5 ET). Tindran la consideració d’hores extraordinàries les que superin la jornada ordinària de treball (art. 35.1 ET).

Disposant el vigent article 35.5 que «A efectes del còmput d’hores extraordinàries, la jornada de cada treballador es registrarà dia a dia i es totalitzarà en el període fixat per l’abonament de les retribucions, lliurant còpia del resum al treballador en el rebut (de salaris o nòmina) corresponent».

I aquí és on neix la polèmica: el registre diari de la jornada de treball de cada treballador i el seu resum, procedeix sols quan es realitzen hores extres o sempre?, és a dir, és obligatori el registre diari de la jornada en tot cas?

Per la Sala del Social de l’Audiència Nacional, en Sentència de 4 de desembre de 2015, núm. 207/2015 (cas BANKIA), l’empresa té el deure de portar un registre de la jornada diària efectiva de cada treballador, per tal poder comprovar si s’han realitzat o no hores extraordinàries. Per l’Audiència Nacional el registre de la jornada diària ha de dur-se a terme obligatòriament, no sols en el cas de realitzar-se hores extraordinàries, si no en tot cas, a fi de comprovar si es realitzen hores extraordinàries o no, perquè si no fora així, raona la Sentència en el seu Fonament de Dret 3r. «… si el registro diario de la jornada sólo fuera obligatorio cuando se realicen horas extraordinarias, provocaríamos un círculo vicioso, que variaría de contenido la institución y sus fines, puesto que el presupuesto, para que las horas extraordinarias tengan dicha consideración, es que se realicen sobre la duración máxima de la jornada de trabajo (…), siendo esta razón por la que sin registro diario de la jornada, sea imposible controlar la realización de horas extraordinarias».

En el mateix sentit apunta la Sala del Social de l’Audiència Nacional, en Sentència de 6 de maig de 2016 (cas Banc de Sabadell), si bé en aquests sentència sense entrar a decidir expressament sobre el tema.

Pel que fa a la Inspecció de Treball també sembla és aquesta la postura atès en el Instrucció 3/2016 de la Direcció General de la inspecció de Treball i Seguretat Social es recull que en cas d’absència de registre de jornada diària la Inspecció requerirà a l’empresari per al compliment de l’obligació i estendrà acta d’infracció per infracció greu, en atorgar al registre un caràcter essencial en la regulació del temps de treball, de manera que la seva falta no suposa un incompliment dels deures formals, sinó una transgressió de normes en matèria de jornada de treball contemplada en l’article 7.5 3 del  Reial Decret Legislatiu  5/2000 de Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social, sancionada amb multa de 626 a 1.250 euros en el seu grau mínim, d’1.251 a 3.125 euros en el seu grau mitjà i de 3.126 a 6.250 euros en el seu grau màxim.

El control, per part de la inspecció de treball, s’intensifica en els sectors de (1) banca, (2) indústria manufacturera, en especial la tèxtil, la confecció, cuir, arts gràfiques i fabricació de mobles, (3) comerç, (4) reparació de vehicles de moto i motocicletes i (5) activitats sanitàries i serveis socials.-

Tot i que encara falta que el Tribunal Suprem, sala del social, es pronuncií, ara per ara es fa recomanable el control diari de la jornada de treball.

Notes
1 Reial Decret Legislatiu 2/2015 que aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors.

2 Recordar també la sentencia de data 10 de setembre de 2015, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), interpretant l’article 2.1 de la Directiva 2003/88/CE, on en un supòsit de treballador sense centre de treball fix o habitual, que parteix del seu domicili al lloc de destí del servei o del client (per exemple: transportistes, serveis tècnics, etc.), es declara  que el temps des del domicili fins al lloc del servei o client (per exemple: lloc d’entrega d’una càrrega de transport, o dependències del client per a realitzar una reparació, etc.) és temps de treball. De la mateixa manera ho és el temps de desplaçament des del lloc de servei o dependències del client fins al domicili del treballador, al finalitzar la jornada de treball.

3 Son infracciones graves: (…) 5. La transgresión de las normas y los límites legales o pactados en materia de jornada, trabajo nocturno, horas extraordinarias, horas complementarias, descansos, vacaciones, permisos y, en general, el tiempo de trabajo a que se refieren los artículos 12, 23 y 34 a 38 del Estatuto de los Trabajadores.

Entrada de post arxivada a: Laboral

Un Comentari

josepm

Gràcies Santi per l’article, molt interessant. Seria important que el seu contingut fos adoptat, amb les seves conseqüències, dins el sector bancari. Ara, amb la pressió dels acomiadaments, s’està “obligant” de forma sibilina a es plantillas a fer moltes hores extres. No pas per raons comercials/puntuals, si no per simple operativa diària. I això es fa simultàniament als propis acomiadaments, amb sous astronòmics a les cúpules directives i pagant elevats dividends a accionistes (per sobre 7% en la majoria de bancs).
Una suggeriment pel teu bloc, inclou un botó per re-enviar l’article a interessats (jo volia fer-ho als Sindicats adormits del sector, pel que sembla viuen a la inopia)

Comentar

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.