Per Santiago Portillo i Castellet
Advocat

REFORMA DE LA NORMATIVA LABORAL I DE SEGURETAT SOCIAL DE LES PERSONES TREBALLADORES DE LA LLAR
Reial Decret-llei 16/2022, de 6 de setembre

El passat dijous 8 de setembre de 2022 el BOE va publicar (Reial Decret-llei 16/2022, de 6 de setembre) una important reforma en matèria de relació laboral i Seguretat Social de les persones treballadores de la llar.

Els punts més destacats són:

– Dret a les cobertures del FOGASA en cas d’insolvència de l’ocupador/a.
– Dret a la prestació d’atur.
– El dret a la prestació d’atur i per les cobertures del FOGASA comporta un increment de la quota de cotització.

Pel que fa al dret a la prestació d’atur, tant per part de l’ocupador com per la persona treballadora de la llar ,han de cotitzar per aquest concepte a partir de l’1 d’octubre de 2022, que per l’any 2022 (01/10/2022 a 31/12/2022) serà el 5% a càrrec de l’ocupador i L’ 1,05% a càrrec de la persona treballadora de la llar, total un 6,05% sobre la base de cotització que correspongui. Pel que fa a FOGASA, el tipus de cotització es fixa en el 0,2%, tot a càrrec de l’ocupador.

– Reduccions y Bonificacions a la cotització.

Amb efectes 1 d’octubre de 2022 es contempla una reducció del 20% en l’aportació de l’ocupador per contingències comunes, i una bonificació del 80% en l’aportació de l’ocupador per atur i FOGASA. 

– Noves bases de cotització per l’any 2023:

– Extinció del contracte de treball:

Amb efectes 9 de setembre de 2022 desapareix la figura del desistiment, és a dir, que l’ocupador podia extingir unilateralment i sense causa la relació laboral satisfent a la persona treballadora de la llar una indemnització de 12 dies de sou per any treballat, amb el límit de 6 mensualitats de sou, i amb un preavís mínim de 20 dies si la persona treballadora de la llar tenia una antiguitat superior a un any o 7 dies en altre cas, o bé satisfent els dies d’insuficiència de preavís. El desistiment de l’ocupador no exigia cap causa concreta, cap raó, si bé l’habitual era la pèrdua de confiança; cal dir que la relació laboral de persones treballadores de la llar és una relació essencialment de confiança.

A partir del 9 de setembre de 2022, l’ocupador només podrà extingir la relació laboral, igualment satisfent a la persona treballadora de la llar una indemnització de 12 dies de sou per any treballat, amb el límit de 6 mensualitats de sou i preavisant-la, si es donen alguns del següents supòsits:

a) Disminució dels ingressos de la unitat familiar o increment de les seves despeses per circumstància sobrevinguda.
b) Modificació substancial de les necessitats de la unitat familiar que justifiquen que es prescindeixi de la persona treballadora de la llar.
c) El comportament de la persona treballadora que fonamenti de manera raonable i proporcionada la pèrdua de confiança de la persona ocupadora.

Raons que la llei exigeix que siguin justificades, és a dir, si la persona treballadora de la llar entén que no se li justifiquen o no ve conforme, s’ hauran de poder provar en judici, en altre cas l’acomiadament serà declarat improcedent (o nul, segons els casos). Fora del supòsit a), els altres dos no serà sempre fàcil o possible d’acreditar en seu judicial o el seu cost de defensa elevat per una llar.

Aquesta modificació suposarà a la pràctica un increment de la judicialització a les llars o acceptar la improcedència de l’acomiadament amb la conseqüent indemnització.

La desaparició del desistiment també suposa traslladar plenament a la relació de treball de la llar els supòsits legals i de jurisprudència de nul·litat de l’acomiadat. Recordar que recentment el Tribunal Suprem va declarar com a acomiadament nul el desistiment de l’ocupador vers una treballadora de la llar embarassada. Ara, amb la reforma, ja no hi ha dubte que el que regeix en la relació laboral ordinària és d’aplicació en la relació de les persones treballadores de la llar (o en la majoria dels casos). A partir d’ara s’obra un recorregut d’interpretació per part dels Tribunals atès la casuística en una llar no sempre és la mateixa que la d’un centre de treball (fàbrica, oficina, botiga, etc.), pensem, per exemple, en les càmeres de seguretat com a prova, el control de jornada, la desconnexió digital, la prevenció de riscos laborals, etc. etc. etc.

També l’acomiadament improcedent s’ha modificat, abans de la reforma comportava una indemnització de 20 dies de salari per any d’antiguitat amb un límit de 12 mensualitats, ara suposa una indemnització de 33 dies de salari amb el límit de 24 mensualitats.