Publicava el febrer de 2017 «l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana o “plusvàlua” (articles 104 i ss. del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març», de text refós de Llei Reguladora de les Hisendes Locals) grava l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana per raó de la seva transmissió (venda, donació, herència, etc.), sense perjudici de puntual supòsits exempts de l’impost segon la llei; on la quota a pagar no és el resultat d’un efectiu increment de valor del terreny entre la data d’adquisició i la de transmissió, sinó a partir del valor donat per l’administració en l’ Impost de Béns Immobles (IBI) i uns percentatges. La norma, el que fa és una espècie de ficció jurídica de tal que tota transmissió d’un terreny urbà genera un increment de valor subjecte a la tributació, independentment que entre la seva prèvia adquisició i la nova transmissió s’hagi generat realment un increment de valor.
El Tribunal Constitucional per sentències de 16 de febrer 2017 i d’1 de març de 2017 va declarà la inconstitucionalitat de pagar l’impost si no ha hagut un veritable increment de valor.
Però aquestes sentències varen ser dictades en relació amb les normes dels territoris Històric de Guipúscoa i Floral d’Àlaba respectivament.
Apuntava en el meu article que considerava aquestes sentències extrapolables a l’impost aplicable a la resta de l’Estat Espanyol.
Ara el Tribunal Constitucional (Sentència 11.05.2017) ha declarat la inconstitucionalitat dels articles 107.1 i 107.2 de la llei nacional d’Hisendes Locals. Conseqüentment, ja no hi ha dubte per a què tothom, que en el període màxim de 4 anys des de que va pagar l’impost (període de prescripció), pugui reclamar el reintegrament si no va haver un real increment de valor quan va vendre, heretar, etc. un terreny urbà.
La prova del no increment de valor correspondrà al subjecte passiu de l’impost, és dir, el venedor (cas compravenda) o l’adquirent del terreny urbà (cas herència, donació).-
Deixa un comentari