L’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU) popularment conegut com “plusvàlua” (articles 104 i ss. del RD Legislatiu 2/2004, de 5 de març, de text refós de Llei Reguladora de les hisendes locals)  grava l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana per raó de la seva transmissió (venda, donació, herència,, etc.), sense perjudici de concrets supòsits  exempts de l’impost com,  per exemple,  la transmissió de l’immoble entre cònjuges o a favor de fills  per sentència de nul·litat, divorci o separació del matrimoni.

La quota a pagar no és el resultat d’un efectiu increment de valor del terreny entre la data d’adquisició i la de transmissió, sinó a partir del valor donat per l’administració en l’ Impost de Bens Immobles  (IBI) i uns percentatges.

La norma, el que fa és una espècie de ficció jurídica de tal que tota transmissió d’un terreny urbà genera un increment de valor subjecte a la tributació,  independentment que entre la seva prèvia adquisició i la nova transmissió s’hagi generat realment un increment de valor. Aquesta és la conclusió a la que ha arribat la recent Sentència del Tribunal Constitucional (TC) de 16 de febrer 2017.

La Sentència és fruit d’una qüestió d’inconstitucionalitat plantejada a arrel d’una liquidació tributària de IIVTNU per l’Ajuntament d’Irún. El cas té causa doncs en l’import de plusvàlua del territori Històric de Guipúscoa, però és extrapolable a l’IIVTNU aplicable a la resta de l’Estat Espanyol.

El Tribunal Constitucional no declara inconstitucional l’IIVTNU sinó certs articles sols en la mesura en que fan tributar (pagar l’impost) en situació on l’increment de valor és inexistent, és a dir, que és el que aquí ens interessa: el Tribunal Constitucional declara inconstitucional pagar IIVTNV si no ha hagut un veritable increment de valor i, per tant, cal incloure aquesta possibilitat en la norma, fent així una crida al legislador perquè modifiqui la llei de tal que no tributin els supòsits d’inexistència d’increment de valor. Vull aprofitar a dir que ja en Sentències de 21-03-2012 i 22-03-2012 el Tribunal Superior de Catalunya  va decidir que no tindrà lloc el fet imposable (el pressupost de fet per aplicar IIVTNU) si no s’acredita i es prova en termes econòmics i reals un increment de valor.

Atesa la Sentència del Tribunal Constitucional, jurídicament entenc és extensiva i aplicable a la Llei estatal de l’IIVTNU (que és l’aplicable a Catalunya) i si el valor real i acreditat al moment de la transmissió (venda, donació, herència, etc.) és inferior al real i acreditat al moment de l’adquisició (venda, donació, herència, etc….) NO ha nascut el fet imposable de l’IIVTNU i, per tant, no procedeix pagament.

La prova de no increment de valor correspondrà al subjete passiu:  l’adquirent del terreny urbà (cas herència, donació) o el venedor (cas compravenda).

Queda així oberta la porta tant a recórrer properes liquidacions com a reclamar aquelles satisfetes no prescrites (4 anys).

El govern de l’Estat, segons fonts publicades, ja treballa en la reforma de l’IIVTNU i alguns grups parlamentaris han presentat una iniciativa parlamentària per la devolució dels casos que han satisfet IIVTNU sense efectiu increment de valor.-

Descarrega el PDF de l’article publicat a la Veu de l’Anoia
Enllaç al BOE del 25-03-2017