En el cas d’extinció d’ARRENDAMENT DE INDÚSTRIA, l’arrendador pot veure’s subrogat en la posició de l’arrendatari en els contractes de treball.

Si bé el tema no es nou si aprecio un desconeixement general sobre aquesta important conseqüència que, sovint, sol oblidar-se o desconèixer a la contractació mitjançant la figura de l’ARRENDAMENT DE INDÚSTRIA, pel que he considerat tema d’interès.

L’arrendament de indústria és aquell que, a més de l’arrendament d’un espai físic (per exemple local) s’arrenda el negoci o indústria en ell establert, de forma que l’objecte del contracte no es solament el local, sinó també els béns per a l’explotació d’una activitat (màquines, instal·lacions, utillatge, etc.), amb un fons de comerç existent (clients), constituint així una unitat productiva viva susceptible de ser immediatament explotada o pendent per a ser-ho de les meres formalitats administratives.

L’extinció del contracte de indústria comportarà, tret d’excepció en puntuals casos, la subrogació per llei (art. 44 ET) dels contractes laborals de l’arrendatari a l’arrendador que es posiciona en el lloc del primer, al revertir l’arrendador la industria (negoci), precisament per raó de l’extinció contractual de l’arrendament. Sense que sigui vàlid (serà nul) pacte en contrari.

Així ja ho contemplà el Tribunal Suprem en Sentència de 18-02-2014 i més recentment la Sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries, Sala Social, de 06-06-2014, ratificada (no va prosperar el recurs davant el Tribunal Suprem) pel Tribunal Suprem en Sentència de 23-02-2016, en la que es va condemnar a l’empresa Repsol Comercial SA a subrogar-se en els treballadors de l’empresa que, en règim d’arrendament de indústria, explotava una estació de servei després de l’extinció del contracte de indústria i malgrat la concurrència de negatives raons econòmiques en l’arrendatària.