El dia 1 de juliol de 2015 va entrar en vigor la reforma del codi penal, destacant de la reforma, en matèria de responsabilitat penal de les persones jurídiques, l’activitat de prevenció de delictes o corporate compliance com a mesura eximent o atenuant de la responsabilitat penal.

El BOE de 31.03.2015 publicà la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica el Codi Penal. La norma va entrar en vigor el dia 1 de juliol de 2015.

Una de les principals novetats a destacar és que, respecte a la RESPONSABILITAT PENAL DE LES PERSONES JURÍDIQUES (societats mercantils, fundacions, societats cooperatives…), s’afegeix com a eximent de la responsabilitat criminal de les persones jurídiques el que s’hagin adoptat i executat amb eficàcia, abans de la comissió del delicte, models d’organització i gestió que incloguin mesures de vigilància i control idoni per a prevenir el delicte o reduir de forma significativa el risc de la seva comissió, és a dir, la implantació d’un sistema intern de prevenció de delictes o corporate compliance.

Per al cas que només s’acrediti el compliment parcial dels requisits en matèria preventiva del delicte, es valorarà als efectes d’atenuació de la pena.

Per a l’eficàcia eximent o atenuant de responsabilitat penal de la persona jurídica per delictes comesos pels seus administradors o representants legals, s’exigeix la supervisió del funcionament i del compliment del model de prevenció per un òrgan (compliance officer) de la persona jurídica, amb poders autònoms d’iniciativa i de control o que tingui encomanada legalment la funció de supervisar l’eficàcia dels controls interns, així com que els autors individuals hagin comès el delicte eludint fraudulentament els models d’organització i de prevenció i que no s’hagi produït una omissió o un exercici insuficient de les seves funcions de supervisió, vigilància i control per part de l’òrgan de control (compliance officer).

Per al cas de delictes comesos pels seus empleats, la persona jurídica quedarà exempta de responsabilitat si, abans de la comissió del delicte, ha adoptat i executat eficaçment el model d’organització i gestió (corporate compliance) que resulti adequat per a prevenir delictes de la naturalesa del que va ser comès o per a reduir de forma significativa el risc de la seva comissió.

Tot i que no sembla exigir en aquest supòsit un compliance officer, no és així, ja que entre els requisits pel model organitzatiu de gestió preventiva o corporate compliance, es contempla “l’organisme encarregat de vigilar el funcionament y observança del model de prevenció”.

La norma permet que en les empreses de petita dimensió (empreses que puguin presentar comptes abreujats) el compliance officer sigui el propi òrgan d’administració, si bé a efectes de major eficàcia i independència entenc aconsellable un òrgan no coincident amb el d’administració.

Els models organitzatius de gestió (corporate compliance) han de complir els següents requisits:

1r. Identificaran les activitats en l’àmbit del qual puguin ser comesos els delictes que han de ser previnguts.

2n. Establiran els protocols o procediments que concretin el procés de formació de la voluntat de la persona jurídica, d’adopció de decisions i d’execució de les mateixes amb relació a aquells.

3r. Disposaran de models de gestió dels recursos financers adequats per a impedir la comissió dels delictes que han de ser previnguts.

4t. Imposaran l’obligació d’informar de possibles riscos i incompliments a l’organisme encarregat de vigilar el funcionament i observança del model de prevenció.

5è. Establiran un sistema disciplinari que sancioni adequadament l’incompliment de les mesures que estableixi el model.

6è. Realitzaran una verificació periòdica del model i de la seva eventual modificació quan es posin de manifest infraccions rellevants de les seves disposicions, o quan es produeixin canvis en l’organització, en l’estructura de control o en l’activitat desenvolupada que els facin necessaris.

La figura del model de gestió de riscos legals (al cas que ens ocupa de riscos de delicte del que pugui ser imputada i, en el seu cas, condemnada, criminalment la persona jurídica) és una novetat en el nostre dret penal, no així en el nostre entorn internacional. Queda un llarg camí per a recórrer en el que haurem que prendre model, front la falta d’antecedents pràctics, jurídics i de jurisprudència en el nostre sistema penal, de l’experiència d’altres països, en especial dels anglosaxons.