APUNTS A LES RECENTS CONCLUSIONS DE L’ADVOCAT GENERAL DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA (ASUNTO C-214/16). [ 1a part ]

En el nostre ordenament laboral vigent el/la treballador/a té dret a gaudir un mínim de 30 dies naturals de vacances a l’any (art. 38.1 Estatut dels Treballadors). Si les vacances no s’han ha gaudit dins de l’any natural, o el període anual habitual de gaudiment a l’empresa, siguin parcial o totalment no realitzades, el dret es perd.

És a dir, si el/la treballador/a hauria d’haver gaudit les vacances, per exemple, dins del mes d’agost de l’any natural, si arribats al següent any no les ha gaudit o no les ha gaudit totes, haurà perdut el dret a realitzar-les o a que li siguin retribuïdes.

Les vacances tampoc poden ser substituïdes mitjançant una compensació econòmica, s’han de gaudir sempre (art. 38.1 Estatut dels Treballadors). Hi ha excepcions: quan la relació laboral s’extingeix les vacances pendents de gaudir de l’any de la extinció sí s’han de retribuir. Per altra banda (art. 38.3 Estatut dels Treballadors) hi han dos importants excepcions més: (a) en els supòsits d’incapacitat temporal derivada d’embaràs, part o lactància natural o suspensió de contracte de treball per part, adopció o paternitat, on el/la treballador/a té dret a gaudir les vacances que hagin coincidit amb el període de suspensió un cop finalitzat aquest, encara que hagi finalitzat l’any natural al que corresponen, i (b) en el supòsit de vacances que coincideixin amb una situació d’incapacitat temporal (malaltia o accident) però amb el límit de que no hagin transcorregut més de 18 mesos a partir de l’últim dia de l’any en què s’hagin originat.

És a partir d’aquí quan prenen especial rellevància les recents conclusions de l’advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (amb seu a Luxemburg), Sr. Evgeni Tanchev, en l’assumpte C-214/16.

Conclusions d’on es desprendre que, a criteri de l’Advocat General, seria contrari al dret de la Unió Europea que el/la treballador/a que no ha gaudit de les vacances ni tampoc li han sigut compensades, té dret a gaudir-les en qualsevol moment o a la seva compensació econòmica. Això significaria que no prescriurien i que el/la treballador/a que no hagués gaudit de les vacances total o parcialment, en qualsevol moment les pot reclamar. Això pot tenir una transcendència molt important en els casos d’empreses on els/las treballadors/es no gaudeixen de totes les vacances i li són abonades econòmicament sota un altre concepte simulat (recordem que les vacances s’han de gaudir sempre i no es poden compensar econòmicament) o casos de fals autònoms, entre d’altres supòsits, perquè en qualsevol moment futur, normalment a l’extinció de la relació, el/la treballador/a podria reclamar que se li abonessin totes les vacances que no ha pogut gaudir. Es cert que això fa tremolar un principi de garantia del dret de la prescripció i també que les conclusions de l’Advocat General no vinculen al Tribunal, que pot prendre una altra decisió, si més no, és importat estar al cas d’aquest assumpte perquè en la majoria dels casos el Tribunal de Justícia Europea fa seves les conclusions de l’Advocat General. El TJUE ha començat les seves deliberacions i quedem pendents d’aquesta interessant sentència que vincularia a tots els Estats membres de la Unió Europea.-

Enllaç a: Conclusiones del Abogado General en el asunto C-214/16