En (freqüents) ocasions la continuïtat d’un negoci per una nova empresa, en les relacions laborals, es porta a terme no per la via (correcta) de la subrogació laboral sinó formalitzant un nou contracte de treball que inclogui un pacte on, la nova empresa, assumeix que, en cas d’acomiadament, la indemnització es calcularà des d’una data “x” (normalment la antiguitat que es tenia en l’anterior empresa). També no és estrany el pacte on, el treballador contractat per una nova empresa que ha cessat voluntàriament en l’anterior, s’acorda que en cas d’acomiadament se l’indemnitzarà contemplant per al seu càlcul una antiguitat fictícia “x” (habitualment la que tenia en l’empresa anterior).

Doncs bé, en general en cas d’acomiadament la indemnització està exempta de retenció per IRPF amb el límit legal de la indemnització fixada en l’Estatut dels Treballadors i, en tot cas, fins a un màxim de 180.000 € (art. 7 de la llei 35/2006 d’IRPF). Pel que fa a la cotització a la Seguretat Social estarà també exempta dintre del límit legal de la indemnització fixada en l’Estatut dels Treballadors (art. 147.2 c del RDL 8/2015 de llei general de la Seguretat Social).

Ara bé, recentment la Direcció General de Tributs ha aclarit que l’import exempt per IRPF serà el calculat des de la data efectiva d’inici de l’activitat i no des de la data de càlcul inicial pactada, així doncs hi haurà dos trams, el primer que anirà de la data pactada “d’antiguitat” a la data d’inici de la prestació laboral (contracte de treball) que sí estarà subjecte a renda, i sols el segon tram, d’aquesta data a la de l’acomiadament que, dintre dels límits legals, estarà exempta, atès el primer tram no és indemnització legal sinó pactada.

Extrapolant aquest criteri a la cotització de seguretat social es podrà afirmar també que el primer tram, el pactat, també estarà subjecte a cotització.