Tots (o quasi) tenim clar que, al morir, el nostre patrimoni vagi a aquelles persones que en testament hem designat (la casa, els diners, el cotxe, etc.), però, i el nostre perfil a la Xarxa?, què passa amb el nostre compte de Twitter, Facebook, Instagram, Whatsapp, etc.?.  A la Xarxa hem deixat un llegat de la nostra vida, a cops més important del que ens imaginem (fotografies, vídeos, converses, comptes vius de correu, en definitiva la nostre història terrenal).

Per intentar regularitzar la vida digital després de la mort, el Govern de la Generalitat de Catalunya impulsa una iniciativa pionera a l’Estat: el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya de 9 de març de 2017 publicà el projecte de llei sobre VOLUNTATS DIGITALS. Recull la regulació de les voluntats digitals en casos de  [1] pèrdua sobrevinguda de la capacitat, [2] la presència dels fills en els entorns digitals («Els progenitors han de vetllar perquè la presència dels fills en potestat en entorns digitals resulti apropiada a la seva edat i personalitat a fi de protegir-los dels riscos que en puguin derivar … »), [3] la cancel·lació de comptes digitals per part dels tutors o administradors patrimonials, [4] l’actuació del tutor en benefici del titular en entorns digitals i [5] les voluntats digitals en cas de mort («Les voluntats digitals en cas de mort són les disposicions que estableix una persona perquè, després de la seva mort, l’hereu, el legatari, el marmessor, l’administrador de l’herència o la persona designada per executar-les actuï davant dels prestadors de serveis digitals amb qui el causant hi tingui comptes actius»).

L’iniciativa legislativa també recull la creació d’un REGISTRE DE VOLUNTATS DIGITALS, on inscriure els documents de voluntats digitals, al que podran accedir les persones que acreditin interès legítim, un cop mort el titular, però sols podran accedir al seu contingut les persones designades pel causant expressament per l’execució de les seves voluntats digitals.

Haureu observat que al principi d’aquest article, al referir-me al projecte de llei, he dit «Per intentar regularitzar la vida digital…». Dic intentar perquè no és tot tant senzill, la majoria de les plataformes digitals tenen seu en països estrangers (principalment Estats Units) sota regulacions legals pròpies i molt diferents a la nostre o la de la Unió Europea, plataformes on l’usuari a més haurà acceptat unes condicions al registrar-se.

És d’aplaudir aquesta iniciativa legal com a pas important per acostar la llei al present i futur. Queda per endavant molt per fer i naixeran serveis per oferir a l’usuari  gestionar el seu llegat digital.

La nostra vida digital, dia a dia, sense adonar-nos, és quelcom més que intercomunicar-nos amb comentaris i fotografies, és tota la nostra vida recollida a l gran llibre de la Xarxa i, tard o d’hora, serà el nostre llegat digital,  tindrem (tenim !!!)  que començar també a pensar amb l’herència digital.