L’anomenat contracte de treball fix-discontinu [article 16 de l’Estatut dels Treballadors] és aquell que es dóna per raó de la discontinuïtat de l’activitat, que no exigeix la prestació de serveis tots els dies, per a treballs que no es repeteixen en dates certes i està subjecte a crida en períodes estimables. El període d’antiguitat, per al cas d’acomiadament improcedent, es computa solament els temps d’activitat, no computant-se els períodes d’inactivitat.

Ara bé i l’antiguitat, entesa com a període computable per a la prestació econòmica salarial per «complement d’antiguitat» en aquells convenis que la contemplin?

La recent sentència del Tribunal Suprem de 20.09.2016 dóna fermesa a la del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries, Sala social, de 31.10.2014, que admet que es contemplin els períodes tant d’activitat com de no activitat des de la data de la contractació inicial. Així es va condemnar a l’Agència Tributària a reconèixer a una treballadora fixa discontínua, en relació laboral, que el complement d’antiguitat es computi tot el temps transcorregut des que va iniciar la relació laboral fixa discontínua, incloent els períodes en què no hi ha hagut prestació efectiva de serveis.