Pocs dies enrere titulars de premsa informaven que, arran de recent sentència del Tribunal Constitucional, l’empresa no precisava ni de l’autorització dels treballadors ni estava obligada a especificar la finalitat exacta del control per videovigilancia.

No és tan senzill. Vegem:

Arran de la sentència del Tribunal Suprem, Sala social, de 13 de maig de 2014 (de la qual ja vaig informar en el seu moment) l’alt Tribunal va fixar doctrina en el sentit que per a l’eficàcia probatòria en un cas d’acomiadament (extensiu a mesures disciplinàries en general), no n’hi ha prou que els empleats de l’empresa tinguin coneixement de l’existència d’un sistema de videovigilància, s’exigeix a més que prèviament siguin informats, expressa i inequívocament, de la finalitat, és a dir, que els enregistraments poden ser utilitzats amb finalitat sancionadora. El Tribunal Constitucional l’any 2013 va decidir que la instal·lació de càmeres de videovigilància al centre de treball ha d’anar acompanyada de l’adequada informació als treballadors sobre la finalitat del control de l’activitat.

Ara la recent Sentència del Tribunal Constitucional de 3 de març de 2016 no considera necessari especificar la finalitat exacta del control per mitjà de videovigilancia. Entén que l’obligació d’informació, en les relacions laborals, amb causa en el poder empresarial de direcció i control, es dóna per complerta amb la informació genèrica de l’existència de càmeres de seguretat, és dir, amb el distintiu informatiu que al centre de treball hi ha instal·lades càmeres de seguretat, de conformitat amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades; deure informació mínima que ja permet a l’empleat exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

En aquest escenari (Tribunal Suprem / Tribunal Constitucional), per a la finalitat probatòria en un procediment laboral, especialment d’acomiadament, mitjançant enregistraments de càmeres de seguretat aprecio aconsellable però:

1.- Complir amb el requisit bàsic d’informació de l’existència de càmeres de videovigilancia (en aquest extrem és indiscutible i pacífica tant la recent doctrina del Tribunal Constitucional com la del Tribunal Suprem).

2.- Complir amb els requisits administratius de la Llei Orgànica de Protecció de Dades respecte a la instal·lació de càmeres de videovigilància, a fi complir la norma administrativa, reforçar amb això la legalitat dels enregistraments i evitar sancions econòmiques per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. En aquest sentit la Instrucció nº 1/2006, de 8 de novembre, de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, en el seu article 3 b) exigeix:

“Article 3. Informació.
Els responsables que comptin amb sistemes de videovigilancia hauran de complir amb el deure informació previst en l’article 5 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre.

A tal fi hauran de:
a) Col·locar, a les zones videovigiladas, almenys un distintiu informatiu situat en lloc suficientment visible, tant en
espais oberts com a tancats i (…)

b) Tenir a la disposició dels/les interessats/as impresos en els quals es detalli la informació prevista en l’article 5.1 de la Llei Orgànica 15/1999. El contingut i el disseny del distintiu informatiu s’ajustarà al previst en l’Annex d’aquesta Instrucció.”

“Article 7. Notificació de fitxers.
1. La persona o entitat que prevegi la creació de fitxers de videovigilancia haurà de notificar-ho prèviament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, per a la seva inscripció en el Registre General de la mateixa.
(…)

3.- I, ad cautelam, en la mesura del possible, atès aquí la casuística és variada (fins i tot en supòsits concrets poden regir altres criteris a l’exigir l’especialitat del cas de rigorós sigil per a la seva eficàcia), que s’informi indicant la finalitat concreta: que els enregistraments poden utilitzar-se com a prova en la decisió de mesura disciplinària i, fins i tot l’acomiadament, atès que la citada sentència del Tribunal Constitucional de 3 de març de 2016 té dos vots particulars favorables a exigir aquest requisit addicional que, en cas contrari, comporta la nul·litat de l’acomiadament. Així doncs sent molt el que l’empresa es juga (ni més ni menys que es declari l’acomiadament nul, amb totes les seves conseqüències de readmissió, pagament i cotització de salaris de tramitació) hem de ser molt prudents i rigorosos.