RESUM:
El recàrrec de prestacions econòmiques (Art. 123 LGSS) es trasllada en cas de successió d’empresa (per exemple una compra d’unitat productiva, una fusió i, en general, tots els casos de cessió global d’actiu i passiu), encara que l’incompliment que ha donat lloc al recàrrec sigui anterior a la successió d’empresa, essent l’abast de la responsabilitat tant de les prestacions ja produïdes abans de la successió com les posteriors; el que aconsella due diligence acurada de possibles accidents o malalties laborals que es puguin haver-se produït  dintre dels quatre anys anteriors.

L’article 123 de la Llei General de la Seguretat Social disposa que:
1. Totes les prestacions econòmiques que tinguin la seva causa en accident de treball o malaltia professional s’augmentaran, segons la gravetat de la falta, d’un 30 a un 50 per 100, quan la lesió es produeixi per màquines, artefactes o en instal·lacions, centres o llocs de treball que manquin dels dispositius de precaució reglamentaris, els tinguin inutilitzats o en males condicions, o quan no s’hagin observat les mesures generals o particulars de seguretat i higiene en el treball, o les elementals de salubritat o les d’adequació personal a cada treball, tenint en compte les seves característiques i de l’edat, sexe i altres condicions del treballador.

2. La responsabilitat del pagament del recàrrec establert a l’apartat anterior recaurà directament sobre l’empresari infractor i no podrà ser objecte de cap assegurança, sent nul de ple dret qualsevol pacte o contracte que es realitzi per cobrir-la, compensar-la o transmetre-la.

3. La responsabilitat que regula aquest article és independent i compatible amb les de tot ordre, fins i tot penal, que puguin derivar-se de la infracció.

El recàrrec de prestacions suposa una mena de sanció / indemnització en favor d’aquell treballador que ha petit un accident de treball o malanita laboral per raó d’una insuficient o deficient activitat preventiva per part de l’empresa, amb càrrec a l’empresa i per quantia entre el 30% (mínim) i el 50% (màxim) de les prestacions econòmiques de Seguretat Social que hagi rebut o tingui que rebre el treballador per raó de l’accident o malaltia laboral.

Que ningú s’enganyi o li resti importància: son molt habituals les propostes d’Inspecció de Treball d’imposició del recàrrec i també moltes les resolució de l’INSS imposant-lo (m’atreveixo a afirmar que darrerament amb preocupant increment) i les quantitats a pagar considerables. Pensem que si un treballador acaba patint una llarga baixa mèdica i/o una invalidesa per raó d’un accident de treball l’empresa pot ser (molt fàcilment per no dir quasi sempre) requerida o condemnada a pagar una quantitat important de diners (moltes empreses han tingut que presentar fins hi tot concurs de creditors si no gaudeixen d’una notable solvència ) atès el recàrrec , per imperatiu legal, no pot ser assegurat i sols l’empresa respon.

Dons bé, en aquets escenari, una recent sentencia del Tribunal Suprem de data 23.03.2015, sala del social, en unificació de doctrina, declara que el recàrrec de prestacions es trasllada en cas de successió d’empresa (per exemple una compra d’unitat productiva o una fusió i, en general, tots els casos de cessió global d’actiu i passiu), encara que l’incompliment que ha donat lloc al recàrrec sigui anterior a la successió d’empresa, essent l’abast de la responsabilitat tant de les prestacions ja produïdes abans de la successió com les posteriors.

Per tant, prèviament a una fusió, escissió o cessió global d’actiu i passiu d’una empresa, caldrà analitzar amb molta més cura en el procés d’estudi previ (due diligence: auditoria econòmica, fiscal, laboral i jurídica) els possibles accidents o malalties laborals que es puguin haver-se produït  dintre dels quatre anys anteriors.