A arrel de la nova Llei que regula les societats de capital (anònimes, limitades) pel RDL 1/2010 i la seva darrera important reforma per la Llei 31/2014 de 3 de desembre, en vigor a 1 de gener de 2015, així com la Llei 27/2014, de 27 de novembre, que modificà la Llei 35/2006 de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques i el RD 1003/2014, de 5 de desembre, que modificà el RD 439/2007 del Reglament de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques i la nova Llei 27/2014, de 27 de novembre de l’Impost de Societats, també totes elles en vigor a 1 de gener de 2.015, es produeixen una sèrie de canvis d’importància pel que fa a la retribució dels administradors socials, i altres aspectes relatius a l’administració de la societat, enllaçant-se a temes de tant relleu com les funcions retribuïdes o no de consellers, la posició jurídica del conseller delegat vers la condició del càrrec amb relació laboral especial, la prestació de serveis dels membres de l’òrgan d’administració o dels socis, la responsabilitat dels administradors per deutes front la Seguretat Social, etc.

El tema va obrir un ampli debat, no pacífic encara, atesa l’ambigüetat i inseguretat jurídica de les normes, en especial les de contingut fiscal, i la casuística de la doctrina dels Tribunals i de la postura interpretativa de l’Administració Tributària, aquesta última en diverses consultes vinculants fins i tot, contradictòria.

Al gener 2014 i al juny 2015 ja vaig fer arribar uns petits treballs al respecte. Tot i haver transcurregut més d’un any de rodatge desde les darreres reformes i més de 5 anys desde la Llei de Societats de Capital, observo que moltes petites, i fins i tot mitjanes societats limitades i anònimes, encara no han donat prou importància a la situació de l’òrgan d’administració (administrador únic, varis administradors, Consell d’Administració, etc.) vers la seva retribució funcions i responsabilitats, així com la situació dels socis amb prestació de serveis a la societat, no adoptant-se les decissions oportunes i formals per ajustar-se, si més no, el més possible, a la llei. Les conseqüències en cas contrari poden ser molt rellevants en termes econòmics per l’empresa i /o administradors.

A tot l’exposat cabria afegir a més:
a) l’increment d’actuacions per part de la Inspecció de Treball i l’Institut Nacional de Seguretat Social en matèria de recàrrec de prestacions per accidents laboral, (el que també hem informat darrerament) i

b) la introducció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques per raó de la reforma del Codi Penal per la Llei Orgànica 5/2010 de 22 de juny (vigor 23 de desembre 2010) i la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de
març (vigor 1 de juliol de 2015).

En aquest escenari aprofito la Newsletter per recordar a les societats, i en especial als seus administradors, d’ajustar-se a tota aquesta complexa normativa al cas de cadascú, o ho hagin o ja ho estiguin fent.